COMUNITAT GENERAL DE REGANTS DEL CANAL DE LA DRETA DE L´EBRE

Formació del Delta

Comunitat General de Regants de la Dreta de l´Ebre : PRESENTACIÓ : Formació del DeltaEl Delta de l'Ebre, està constituït per dipòsits sedimentaris recents, segons una escala temporal geològica.

Els diferents estrats que conformen el delta, són els següents:

  • La part superior o sostre del delta, està formada per dipòsits fluvials (sorres i llims), palustres (llims, argiles, torbes) i sorres fluvio i holomarines.
  • La zona central, molt potent, està constituïda per llims fluviomarins (prodelta), formats durant la progradació deltaica.
  • I la zona inferior o base, constituïda per sediments de plana costanera, d'ambients palustres i fluvials formats durant l'ascens eustàtic del nivell del mar, recoberts per complexos transgressius de sorres i graves costaneres.

El desenvolupament del delta, està íntimament relacionat amb la variació del nivell del mar en el període postglacial. Fa uns 17.000 anys, el nivell del mar estava situat uns 90 o 100 m. per sota de l'actual. Des d'aquesta data i fins fa uns 7.000 anys, l'ascens eustàtic va ser gradual, situant-se al final d'aquesta etapa en la cota -10 m., aproximadament. Finalment, va tenir lloc la transgressió flandriana, arribant-se al nivell actual, amb un ritme d'elevació d'uns 2 mm/any, més lent que el de l'etapa anterior. El delta inicial és l'existent durant la transgressió flandriana o transgressió suau. Durant aquest període, el delta va experimentar un lent recreixement vertical i un increment de superfície relativament reduït. La raó és que, durant aquesta època, l'ascens del nivell del mar va compensar o va equilibrar l'augment de superfície a causa de les aportacions fluvials.

Podem nomenar delta actual al derivat de la progradació a nivell del mar constant, és a dir, en els últims 2.500 anys. El seu desenvolupament s'ha produït mitjançant guany de superfície al mar, segons una taxa estimada en uns 87.000 m²/any, conseqüència de l'aportació fluvial de sediments, molt superior a la capacitat de transport o erosió marina.

El desenvolupament del delta actual, ha estat dominat per 3 lòbuls. El meridional, el més antic, desenvolupat fins a l'any 1.000 aproximadament, el qual va entrar després en erosió, donant lloc a la península dels Alfacs i barra del Trabucador. El riu discorria llavors pel que avui denominem desguàs del Riet.

El lòbul septentrional, segle XVI aproximadament, que es va desenvolupar a partir de la funcionalitat de la desembocadura pel Riet Zaida-Riet Fons a l'hemidelta esquerre. La seva erosió va donar lloc a la formació de la fletxa del Fangar.

I finalment, el lòbul central, el més modern dels tres, es va deure a la plena funcionalitat de la sortida de Llevant, arribant al seu màxim desenvolupament a l'inici d'aquest segle. En menor mesura, aquesta sortida és compartida amb la del Migjorn.

Durant les fortes riuades de 1937, l'Ebre, va obrir una nova sortida cap al Nord, posteriorment consolidada per la mà de l'home, començant així a abandonar la seva desembocadura original i generant una nova sortida al mar. Després de l'obertura d'aquesta nova desembocadura, el lòbul central va entrar en una nova dinàmica, caracteritzada per l'apuntament de Llevant, agreujada per la reducció a zero de les aportacions fluvials com a conseqüència de la construcció d'embassaments i preses a la conca de l'Ebre.

A causa de la falta d'aportació de sediments, a partir de 1946, el delta s'ha anat erosionant pel seu extrem oriental i emplenant la zona occidental contigua a l'actual desembocadura. Actualment el delta és una de les costes més sensibles del Mediterrani, i contínua amb el seu difícil equilibri dinàmic per part de les forces constructives i la força erosionadora i distributiva del mar.

Formació del DeltaFormació del DeltaFormació del DeltaFormació del DeltaFormació del Delta

Comunitat General de Regants de la Dreta de l´Ebre
Passeig Canal, 43-49 - Amposta - Tel. +34 977 70 00 81 - correu electrònic
Informació i avís legal

- Aenor. Gestión ambiental. GA-22050457

- Certificat IQNet

- Banc Sabadell