Reparació i millores de l’avant Canal de Xerta

 

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha aprovat, recentment, una subvenció per als propers tres anys per poder reparar i millorar les condicions de l’avant Canal de Xerta. L’execució de les obres està encaminada a solucionar les principals problemàtiques que presenten les instal·lacions de la captació del canal de la Dreta de l’Ebre.

La necessitat de millores i reparacions de l’avant Canal de Xerta es remunten al 1992, quan la construcció de la Central Hidroelèctrica va variar la situació de l’antic avant canal, que no es va revestir en la seva totalitat i es va deixar un tram per executar d’uns 200 metres, el més pròxim a l’inici del canal Dret. Tampoc es va habilitar cap camí de servei, ja que al marge dret hi aflora un tal·lus rocós on es fa difícil excavar. Al marge esquerre, tampoc hi ha cap accés per a les tasques de manteniment, ja que s’hi troba la riba del Riu Ebre, que no permet l’accés en condicions.

El projecte té previstes una sèrie d’actuacions que possibilitaran la modernització de la xarxa de reg, per adaptar-la a les necessitats actuals i refermar la concessió. L’obra disminuirà les pèrdues d’aigua per filtració, i evitarà taponaments de les comportes d’origen del canal amb els flotants amb un nou deflector i sobreeixidor, millorarà l’eficiència de distribució del sistema de gestió i distribució de l’aigua del canal. També es construirà un camí de servei, per poder garantir i distribuir òptimament el cabal concessional i executar les obres de nova construcció. A més, el camí de servei garantirà posteriorment les tasques de manteniment, que precisa de la neteja d’algues (entre altres elements), amb tractors amb braç Herder que la Comunitat té adaptats.

El termini total estimat per a la realització dels treballs és de 14,5 mesos, període durant el qual s’executaran les obres, distribuïdes en tres fases d’obra i quatre anualitats: fase 0+1 (anualitats 2021-2022), fase 2 (anualitats 2022-2023) i fase 3 (anualitats 2023-2024). És a dir, en tres períodes de tancament del canal. En breu s’iniciarà el període de licitació del projecte per l’adjudicació de les obres, que tenen previst l’inici de la fase 0, al setembre del 2021.

 

La Taula de Consens es reuneix amb El Síndic de Greuges per posar en marxa actuacions a Europa

La Comissió Europea està analitzant el Pla de Protecció del Delta del MITECO

El dijous 15 d’abril, representants de la Taula de Consens ens vam reunir telemàticament amb el Síndic de Greuges Rafael Ribó, per tal de traslladar-li les nostres observacions i discrepàncies referents al Pla proposat pel MITECO per al Delta de l’Ebre. El conjunt d’aquestes observacions també les enviarem a la defensora del poble europeu, perquè les traslladi a la Comissió Europea i es puguin prendre en consideració en l’estudi que s’està fent del cas.

Per una banda, el Síndic de Greuges ha obert una actuació d’ofici per analitzar quin paper estan fent les administracions en la protecció del Delta de l’Ebre. També s’ha posat en contacte amb la defensora del poble europeu, la qual s’ha adreçat a la Comissió Europea (CE), per assabentar-se si s’estan respectant les directives sobre protecció d’hàbitats naturals, de prevenció i gestió del risc d’inundacions en el cas del Delta.

La CE tramita un procediment d’infracció contra Espanya, i està analitzant el Pla de Protecció́ del Delta del Ministeri per a la Transició́ Ecològica. L’Administració europea ha recomanat a Espanya que desenvolupi indicadors de progrés de les mesures adoptades i prioritzi la introducció de solucions sostenibles amb el medi. Per altra banda, el Síndic, ha demanat informació al Departament de Territori i Sostenibilitat sobre les observacions que ha presentat al Pla estatal de Protecció del Delta i reclama, tant al Ministeri com a la Generalitat, que implementin les directives europees i dotin de pressupost suficient les actuacions que requereix el Delta.

SOLTA D’AIGUES 2021 al Canal Principal (Amposta-Buda)

14 d’abril
  • Zona Illa de Riu
 
19 d’abril
  • Zona Delta (a excepció del Canal Eucaliptus i la sexta subzona)
  • Zona Prats
  • Zona Sant Jaume (Del canal de Calent aigües a munt)
  • Zona Illa de Buda
 
22 d’abril
  • Zona Delta (Canal de Eucaliptus i la sexta subzona)
  • Zona Sant Jaume (Del canal de Calent aigües avall)
 
26 d’abril
  • Zona Sant Carles
  • Zona Poblenou

Solta d’aigües 2021 al Canal Principal

14 d’abril
  • Zona Illa de Riu
 
19 d’abril
  • Zona Delta (a excepció del Canal Eucaliptus i la sexta subzona)
  • Zona Prats
  • Zona Sant Jaume (Del canal de Calent aigües a munt)
  • Zona Illa de Buda
 
22 d’abril
  • Zona Delta (Canal de Eucaliptus i la sexta subzona)
  • Zona Sant Jaume (Del canal de Calent aigües avall)
 
26 d’abril
  • Zona Sant Carles
  • Zona Poblenou

Obres al Canal del barranc de Sant Antoni

 

Parlem amb Carmen Bellón, enginyera responsable per part de la Comunitat, de les obres del Projecte Constructiu de l’optimització de l’ús de l’aigua del Canal de la Dreta de l’Ebre. Comporta de descàrrega del Canal i sifó sota el Canal del barranc de St. Antoni. Bellón ens explica l’estat de les obres i les actuacions que s’han dut a terme durant els últims mesos.

Quan es van iniciar les obres i quan està previst finalitzar-les?

Les obres es van iniciar just en el moment que es van tancar les aigües del canal, el passat 29 d’octubre. Totes les actuacions necessàries per poder donar continuïtat a l’aigua al canal ja es van acabar a finals de gener i ara s’estan duent a terme les obres per executar els camins perimetrals de servei del canal i les de transició de la O.D. del barranc. Està previst que tot estigui finalitzat a finals d’aquest mes de març o a principis d’abril.

Tot està anat com estava previst?

Durant tot aquests temps, no hi han hagut problemes significatius, malgrat que tant la situació de l’obra, els terminis i les condicions d’explotació del canal eren desfavorables. El projecte estava molt ben planificat (es van iniciar les actuacions al mes de juliol de 2020) i previst, sobretot perquè per poder posar en servei el canal a finals de gener, depeníem de tenir tots els elements estructurals i la comporta abans de l’inici de l’obra, per així poder actuar amb totals garanties i donar compliment als terminis. També cal considerar que la situació de l’obra ha estat complicada, ja que s’ha estat treballant dins el barranc i per sota del nivell del riu Ebre. Era evident que les condicions meteorològiques (pluges) o qualsevol variació del nivell del riu ens obligava a tenir una vigilància especial. En aquest sentit, teníem una bomba per esgotar les aigües contínuament, així com una pantalla metàl·lica de protecció per evitar que les aigües del riu poguessin entrar a la zona d’obres.

Quanta gent ha intervingut en les obres?

A part del director de les obres i el coordinador de seguretat, que ha estat la mateixa persona, hi ha participat tres tècnics de l’empresa contractista adjudicatària (REGIMOVI), així com personal de les empreses subcontractades per subministrar els elements principals de l’obra, prefabricats (Palau), comporta de regulació (Buera s.l)… En les diferents fases del projecte hi ha participat unes 50 persones.

Quins problemes tenia l’estructura?

En el cas de la O.D. del barranc, una falta de capacitat, i en el cas del canal, precisàvem tenir una nova comporta de descarrega, ja que des de la població de Jesús fins a Amposta no n’hi havia cap.

En que ha consistit exactament la intervenció?

En ampliar la capacitat de l’obra de drenatge del barranc inferior del canal amb la instal·lació de 4 fileres de calaixos prefabricats de 6 m d’amplada per 2,5 m de alçada, per tal de millorar la capacitat de desguàs i evitar un taponament a sota del canal que pugues provocar el seu col·lapse en cas de barrancada. Aquesta nova estructura pot desaiguar un cabal corresponent a l’avinguda de 500 anys de període de retorn. També s’ha instal·lat una innovadora comporta lateral de 5 m d’amplada x 2,8 m de doble fulla, que pot funcionar com a descarrega de fons o com a sobreeixidor, segons convingui, per poder regular el canal, amb un nou deflector per derivar flotants cap a la comporta. Així mateix, s’han obert camins de servei a ambdós costats del canal per al pas de la nostra maquinaria de manteniment i per donar continuïtat als camins de servei. Abans no hi havia continuïtat d’un dels camins laterals, per la qual cosa s’havia de donar una volta i, amb aquesta actuació, s’ha fet que els camins perimetrals vagin paral·lels al barranc.

Un cop acabades les obres quins beneficis aporta?

Amb aquestes obres aconseguim millorar l’operativitat del canal amb la nova descarrega, i evitarem perjudicis o danys al canal en cas de barrancada, així como una millor comunicació dels camins laterals de servei.

Caldrà fer noves intervencions a curt termini?

En aquesta zona del canal esperem que no, ja que hem resolt el problema que teníem. El que possiblement sí serà necessari és l’ampliació d’algunes O.D. del barranc aigües amunt, per evitar problemes d’inundacions i per poder fer un millor manteniment i neteja de les lleres del barranc, per evitar així problemes quan hi ha barrancades, tot i que es tracte d’actuacions que no depèn de la nostra entitat. Pel que fa al nostre canal, tenim previst executar per les properes anualitats, un tram de avant canal, a l’assut de Xerta, que encara queda per revestir amb una sèrie de comportes. És tracta d’una obra molt necessària per a la correcta explotació del canal.

La Taula de Consens considera que el Pla de Protecció del MITECO no compleix amb les solucions proposades des del territori

La proposta del Govern d’Espanya condueix a la pèrdua de 832 hectàrees de terreny per l’erosió marina

El passat 3 de febrer, el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic va obrir un període de consulta pública del Pla per a la Protecció del Delta de l’Ebre. Després de les valoracions oportunes de la proposta del MITECO, des de la Taula de Consens considerem que les solucions plantejades no aborden les actuacions que requereix la situació del Delta, ja que tal i com hem pogut constatar, el Pla no contempla una de les nostres premisses fonamentals: el manteniment de la morfologia actual de la plana deltaica tant com sigui possible.

Lluny de recollir cap de les actuacions consensuades i proposades des del territori amb aquesta finalitat, el Pla del MITECO preveu que un total de 832 hectàrees de terreny passin a domini públic i es vagin perdent per l’erosió marina. El punt més feble del Pla és que dóna l’esquena a la societat i l’essència natural del Delta i no té en compte les greus conseqüències que l’estratègia del retrocés suposarà, tant des del punt de vista mediambiental com socioeconòmic. L’execució d’aquest Pla comportaria un incompliment manifest de les directives ambientals europees, que podria acabar en una sanció multimilionària per part de Brussel·les. A més, veiem com es perd l’oportunitat d’accedir als fons europeus Next Generation EU, als quals el Delta podria optar, ja que compleix una gran part dels requisits marcats per Brussel·les i el mateix Estat espanyol.

Des de la Taula de Consens ja hem començat a treballar en les al·legacions al Pla del MITECO, que es poden presentar en un termini de dos mesos. La nostra intenció és elaborar un document de territori que sigui el més ampli possible. En aquest sentit, obrirem aquests treball a les més de 30 entitats adherides, a banda d’altres organitzacions i institucions. Paral·lelament, demanarem a la Generalitat la seva col·laboració i esforç en l’elaboració d’unes al·legacions a l’alçada de la injustícia que s’està cometent amb el Delta. També insistirem en la reunió sol·licitada a la Ministra Teresa Ribera, per tal de poder contrastar propostes, i perseverar en les gestions iniciades amb la Comissió Europea.

2020, un any de plena activitat de la Taula de Consens

L’any que estem a punt de deixar enrere ha estat un període molt intens pel que fa a l’activitat que s’ha dut a terme des de la Taula de Consens. Tot i el parèntesi obligat pels mesos de confinament, al llarg de pràcticament tot l’any s’han mantingut contactes, reunions i trobades amb diferents representants de les administracions públiques, tant de la Generalitat com del govern d’Espanya, així com amb grups parlamentaris del Parlament de Catalunya i del Congrés dels Diputats..

L’objectiu d’aquesta activitat ha estat poder avançar en les diferents propostes d’actuació per al Delta, que van ser consensuades per la Taula i que estan reflectides en el Pla Delta, que contempla les diferents actuacions que, des del territori, considerem essencials i necessàries per aturar de forma urgent la regressió.

Tot i que els acords i la posada en marxa d’aquestes iniciatives no està resultant tant immediata com desitjaríem i com requereix la situació del Delta, la feina que hem vingut realitzant ens permet ser moderadament optimistes respecte al 2021. Un any, del que esperem que les administracions es posin d’acord i facin realitat el compromís que ens han vingut manifestat durant tots aquests mesos, i que s’ha de materialitzar amb les inversions necessàries i les actuacions que venim reclamant des de fa temps. Ens trobem en un moment on tenim un diàleg obert tant amb el MITECO com amb la Generalitat, i esperem que molt aviat comenci a donar fruits.

Actuació contra el Cargol Poma

 

Un any més, durant el mes de desembre es realitza una de les actuacions més importants per l’eradicació del cargol poma en la nostra xarxa de desguàs. Durant aproximadament 20 dies, s’inunden amb aigua de mar una sèrie de desguassos envaïts per cargol poma, prèvia autorització de la Direcció General d’Agricultura.

A més del tractament amb aigua de mar, durant la campanya de reg es realitzen altres pràctiques, com poden ser: la vigilància de tota la xarxa de reg i desguàs de la Comunitat, la retirada manual d’adults i postes en horari diürn i nocturn i el tractament amb saponines o calç. Aquesta vigilància ens permet elaborar uns plànols de presència d’adults i postes que ens serviran, posteriorment, per a escollir la millor actuació d’eradicació possible. Amb aquestes actuacions el que es pretén aconseguir és l’eliminació dels exemplars de tota la nostra xarxa de reg i desguàs, per evitar que l’espècie no interfereixi en la collita de l’arròs.

Cal recordar el perill que suposa la presència del cargol poma al nostre territori, ja que està considerat com una de les 100 espècies invasores més pernicioses, degut a la seva capacitat per modificar els hàbitats naturals on s’ubica per primera vegada, així com per la seva voracitat sobre el cultiu de plantes aquàtiques, com és el cas de l’arròs.