Redistribució de 385.000 metres cúbics de sorres al Delta

Recentment, el Ministeri per la Transició Ecològica i Repte Demogràfic (MITECO) ha anunciat que mobilitzarà 385.000 m3 de sorra per protegir el front litoral del Delta, davant els possibles temporals que es puguin produir a la tardor. El repartiment de sorres s’estendrà entre la Platja de l’Arenal a l’Ampolla (25.000 m3); la Platja de la punta del Fangar-sud/els Vascos (30.000 m3); la Platja de la Marquesa a la Bassa de l’Arena i Riumar, a Deltebre (120.000 m3); la Platja de l’Illa de Buda a Sant Jaume d’Enveja (60.000 m3); i la Platja del Trabucador a Sant Carles de la Ràpita (150.000 m3).

Tal i com venim informant, des de la Taula de Consens mantenim un contacte permanent amb les administracions públiques, per tal de poder seguir avançant i consensuant les solucions que requereix el Delta i, en aquest sentit, valorem positivament aquesta actuació, com a mesura provisional i d’urgència. Tot i així, considerem que l’aportació de sorres no ha d’aturar el debat que tenim obert amb el govern espanyol i la Generalitat, per demanar solucions molt més profundes i estructurals davant la problemàtica del Delta.

En aquests moments ens trobem a l’espera d’una reunió amb representants del MITECO, per tal de tractar les al·legacions que vam formular al Pla per a la Protecció del Delta de l’Ebre que va presentar el ministeri. Així mateix, també mantenim línies obertes amb el Síndic de Greuges Rafael Ribó, al qual ja vam explicar les nostres discrepàncies referents al Pla. Per la seva banda, el Síndic ja ens ha comunicat que va traslladar les nostres observacions a la seva homònima europea, que recentment ha interpel·lat al govern espanyol, sobre si les seves actuacions davant la situació del Delta compleixen amb el que dicten les normatives europees.

 

Nova bomba d’aigua per millorar l’ecosistema de l’Encanyissada

Recentment, ha entrat en funcionament una nova bomba d’aigua per contribuir a l’aportació d’aigua dolça a la bassa de l’Encanyissada, al Parc Natural del Delta de l’Ebre. Des de la Comunitat General de Regants de la Dreta, hem impulsat aquesta actuació que s’emmarca en el Pla de millora de la biodiversitat, dins del grup ad hoc de lluita contra el cargol poma del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya.

La “bomba de Patrau”, com ha estat anomenada pel nom que rep la zona on s’ha ubicat, a la part oest de l’Encanyissada (la Ràpita), es basa en un sistema de cargol d’Arquímedes modificat, capaç d’elevar entre 500 – 800 litres per segon, en funció del desnivell, amb el mínim consum d’energia. Aquesta actuació, juntament amb el reforç d’una part dels malecons perimetrals de guarda de la bassa, ha significat una inversió de 160.000 euros.

El que es pretén és recuperar aquesta zona de la bassa que en els darrers anys, amb la salinització de les seves aigües, ha vist com s’han anat perdent els senillars en benefici de vegetació halòfila. Amb l’entrada d’aigua dolça, es millora l’ecosistema de les basses, s’incrementa notablement la seva productivitat i suposa un clar benefici per a la vegetació, els peixos i les aus de la zona.

Prova d’això, és la instal·lació de dues bombes de similars característiques ubicades fa gairebé dos anys a la bassa de “Canal Vell”, a l’hemidelta esquerre, les quals permeten l’entrada continuada d’aigua dolça des del “canal del Penal” a la bassa. En aquest curt període de temps, s’ha pogut constatar un creixement de la vegetació al voltant de la bassa, així com de les espècies de vegetació aquàtica, que s’han recuperat significativament, la qual cosa es un clar indicatiu de la bona qualitat de l’aigua i dels beneficis que aporten aquests tipus d’iniciatives.

Reparació i millores de l’avant Canal de Xerta

 

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha aprovat, recentment, una subvenció per als propers tres anys per poder reparar i millorar les condicions de l’avant Canal de Xerta. L’execució de les obres està encaminada a solucionar les principals problemàtiques que presenten les instal·lacions de la captació del canal de la Dreta de l’Ebre.

La necessitat de millores i reparacions de l’avant Canal de Xerta es remunten al 1992, quan la construcció de la Central Hidroelèctrica va variar la situació de l’antic avant canal, que no es va revestir en la seva totalitat i es va deixar un tram per executar d’uns 200 metres, el més pròxim a l’inici del canal Dret. Tampoc es va habilitar cap camí de servei, ja que al marge dret hi aflora un tal·lus rocós on es fa difícil excavar. Al marge esquerre, tampoc hi ha cap accés per a les tasques de manteniment, ja que s’hi troba la riba del Riu Ebre, que no permet l’accés en condicions.

El projecte té previstes una sèrie d’actuacions que possibilitaran la modernització de la xarxa de reg, per adaptar-la a les necessitats actuals i refermar la concessió. L’obra disminuirà les pèrdues d’aigua per filtració, i evitarà taponaments de les comportes d’origen del canal amb els flotants amb un nou deflector i sobreeixidor, millorarà l’eficiència de distribució del sistema de gestió i distribució de l’aigua del canal. També es construirà un camí de servei, per poder garantir i distribuir òptimament el cabal concessional i executar les obres de nova construcció. A més, el camí de servei garantirà posteriorment les tasques de manteniment, que precisa de la neteja d’algues (entre altres elements), amb tractors amb braç Herder que la Comunitat té adaptats.

El termini total estimat per a la realització dels treballs és de 14,5 mesos, període durant el qual s’executaran les obres, distribuïdes en tres fases d’obra i quatre anualitats: fase 0+1 (anualitats 2021-2022), fase 2 (anualitats 2022-2023) i fase 3 (anualitats 2023-2024). És a dir, en tres períodes de tancament del canal. En breu s’iniciarà el període de licitació del projecte per l’adjudicació de les obres, que tenen previst l’inici de la fase 0, al setembre del 2021.

 

La Taula de Consens es reuneix amb El Síndic de Greuges per posar en marxa actuacions a Europa

La Comissió Europea està analitzant el Pla de Protecció del Delta del MITECO

El dijous 15 d’abril, representants de la Taula de Consens ens vam reunir telemàticament amb el Síndic de Greuges Rafael Ribó, per tal de traslladar-li les nostres observacions i discrepàncies referents al Pla proposat pel MITECO per al Delta de l’Ebre. El conjunt d’aquestes observacions també les enviarem a la defensora del poble europeu, perquè les traslladi a la Comissió Europea i es puguin prendre en consideració en l’estudi que s’està fent del cas.

Per una banda, el Síndic de Greuges ha obert una actuació d’ofici per analitzar quin paper estan fent les administracions en la protecció del Delta de l’Ebre. També s’ha posat en contacte amb la defensora del poble europeu, la qual s’ha adreçat a la Comissió Europea (CE), per assabentar-se si s’estan respectant les directives sobre protecció d’hàbitats naturals, de prevenció i gestió del risc d’inundacions en el cas del Delta.

La CE tramita un procediment d’infracció contra Espanya, i està analitzant el Pla de Protecció́ del Delta del Ministeri per a la Transició́ Ecològica. L’Administració europea ha recomanat a Espanya que desenvolupi indicadors de progrés de les mesures adoptades i prioritzi la introducció de solucions sostenibles amb el medi. Per altra banda, el Síndic, ha demanat informació al Departament de Territori i Sostenibilitat sobre les observacions que ha presentat al Pla estatal de Protecció del Delta i reclama, tant al Ministeri com a la Generalitat, que implementin les directives europees i dotin de pressupost suficient les actuacions que requereix el Delta.

SOLTA D’AIGUES 2021 al Canal Principal (Amposta-Buda)

14 d’abril
  • Zona Illa de Riu
 
19 d’abril
  • Zona Delta (a excepció del Canal Eucaliptus i la sexta subzona)
  • Zona Prats
  • Zona Sant Jaume (Del canal de Calent aigües a munt)
  • Zona Illa de Buda
 
22 d’abril
  • Zona Delta (Canal de Eucaliptus i la sexta subzona)
  • Zona Sant Jaume (Del canal de Calent aigües avall)
 
26 d’abril
  • Zona Sant Carles
  • Zona Poblenou

Solta d’aigües 2021 al Canal Principal

14 d’abril
  • Zona Illa de Riu
 
19 d’abril
  • Zona Delta (a excepció del Canal Eucaliptus i la sexta subzona)
  • Zona Prats
  • Zona Sant Jaume (Del canal de Calent aigües a munt)
  • Zona Illa de Buda
 
22 d’abril
  • Zona Delta (Canal de Eucaliptus i la sexta subzona)
  • Zona Sant Jaume (Del canal de Calent aigües avall)
 
26 d’abril
  • Zona Sant Carles
  • Zona Poblenou

Obres al Canal del barranc de Sant Antoni

 

Parlem amb Carmen Bellón, enginyera responsable per part de la Comunitat, de les obres del Projecte Constructiu de l’optimització de l’ús de l’aigua del Canal de la Dreta de l’Ebre. Comporta de descàrrega del Canal i sifó sota el Canal del barranc de St. Antoni. Bellón ens explica l’estat de les obres i les actuacions que s’han dut a terme durant els últims mesos.

Quan es van iniciar les obres i quan està previst finalitzar-les?

Les obres es van iniciar just en el moment que es van tancar les aigües del canal, el passat 29 d’octubre. Totes les actuacions necessàries per poder donar continuïtat a l’aigua al canal ja es van acabar a finals de gener i ara s’estan duent a terme les obres per executar els camins perimetrals de servei del canal i les de transició de la O.D. del barranc. Està previst que tot estigui finalitzat a finals d’aquest mes de març o a principis d’abril.

Tot està anat com estava previst?

Durant tot aquests temps, no hi han hagut problemes significatius, malgrat que tant la situació de l’obra, els terminis i les condicions d’explotació del canal eren desfavorables. El projecte estava molt ben planificat (es van iniciar les actuacions al mes de juliol de 2020) i previst, sobretot perquè per poder posar en servei el canal a finals de gener, depeníem de tenir tots els elements estructurals i la comporta abans de l’inici de l’obra, per així poder actuar amb totals garanties i donar compliment als terminis. També cal considerar que la situació de l’obra ha estat complicada, ja que s’ha estat treballant dins el barranc i per sota del nivell del riu Ebre. Era evident que les condicions meteorològiques (pluges) o qualsevol variació del nivell del riu ens obligava a tenir una vigilància especial. En aquest sentit, teníem una bomba per esgotar les aigües contínuament, així com una pantalla metàl·lica de protecció per evitar que les aigües del riu poguessin entrar a la zona d’obres.

Quanta gent ha intervingut en les obres?

A part del director de les obres i el coordinador de seguretat, que ha estat la mateixa persona, hi ha participat tres tècnics de l’empresa contractista adjudicatària (REGIMOVI), així com personal de les empreses subcontractades per subministrar els elements principals de l’obra, prefabricats (Palau), comporta de regulació (Buera s.l)… En les diferents fases del projecte hi ha participat unes 50 persones.

Quins problemes tenia l’estructura?

En el cas de la O.D. del barranc, una falta de capacitat, i en el cas del canal, precisàvem tenir una nova comporta de descarrega, ja que des de la població de Jesús fins a Amposta no n’hi havia cap.

En que ha consistit exactament la intervenció?

En ampliar la capacitat de l’obra de drenatge del barranc inferior del canal amb la instal·lació de 4 fileres de calaixos prefabricats de 6 m d’amplada per 2,5 m de alçada, per tal de millorar la capacitat de desguàs i evitar un taponament a sota del canal que pugues provocar el seu col·lapse en cas de barrancada. Aquesta nova estructura pot desaiguar un cabal corresponent a l’avinguda de 500 anys de període de retorn. També s’ha instal·lat una innovadora comporta lateral de 5 m d’amplada x 2,8 m de doble fulla, que pot funcionar com a descarrega de fons o com a sobreeixidor, segons convingui, per poder regular el canal, amb un nou deflector per derivar flotants cap a la comporta. Així mateix, s’han obert camins de servei a ambdós costats del canal per al pas de la nostra maquinaria de manteniment i per donar continuïtat als camins de servei. Abans no hi havia continuïtat d’un dels camins laterals, per la qual cosa s’havia de donar una volta i, amb aquesta actuació, s’ha fet que els camins perimetrals vagin paral·lels al barranc.

Un cop acabades les obres quins beneficis aporta?

Amb aquestes obres aconseguim millorar l’operativitat del canal amb la nova descarrega, i evitarem perjudicis o danys al canal en cas de barrancada, així como una millor comunicació dels camins laterals de servei.

Caldrà fer noves intervencions a curt termini?

En aquesta zona del canal esperem que no, ja que hem resolt el problema que teníem. El que possiblement sí serà necessari és l’ampliació d’algunes O.D. del barranc aigües amunt, per evitar problemes d’inundacions i per poder fer un millor manteniment i neteja de les lleres del barranc, per evitar així problemes quan hi ha barrancades, tot i que es tracte d’actuacions que no depèn de la nostra entitat. Pel que fa al nostre canal, tenim previst executar per les properes anualitats, un tram de avant canal, a l’assut de Xerta, que encara queda per revestir amb una sèrie de comportes. És tracta d’una obra molt necessària per a la correcta explotació del canal.

La Taula de Consens considera que el Pla de Protecció del MITECO no compleix amb les solucions proposades des del territori

La proposta del Govern d’Espanya condueix a la pèrdua de 832 hectàrees de terreny per l’erosió marina

El passat 3 de febrer, el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic va obrir un període de consulta pública del Pla per a la Protecció del Delta de l’Ebre. Després de les valoracions oportunes de la proposta del MITECO, des de la Taula de Consens considerem que les solucions plantejades no aborden les actuacions que requereix la situació del Delta, ja que tal i com hem pogut constatar, el Pla no contempla una de les nostres premisses fonamentals: el manteniment de la morfologia actual de la plana deltaica tant com sigui possible.

Lluny de recollir cap de les actuacions consensuades i proposades des del territori amb aquesta finalitat, el Pla del MITECO preveu que un total de 832 hectàrees de terreny passin a domini públic i es vagin perdent per l’erosió marina. El punt més feble del Pla és que dóna l’esquena a la societat i l’essència natural del Delta i no té en compte les greus conseqüències que l’estratègia del retrocés suposarà, tant des del punt de vista mediambiental com socioeconòmic. L’execució d’aquest Pla comportaria un incompliment manifest de les directives ambientals europees, que podria acabar en una sanció multimilionària per part de Brussel·les. A més, veiem com es perd l’oportunitat d’accedir als fons europeus Next Generation EU, als quals el Delta podria optar, ja que compleix una gran part dels requisits marcats per Brussel·les i el mateix Estat espanyol.

Des de la Taula de Consens ja hem començat a treballar en les al·legacions al Pla del MITECO, que es poden presentar en un termini de dos mesos. La nostra intenció és elaborar un document de territori que sigui el més ampli possible. En aquest sentit, obrirem aquests treball a les més de 30 entitats adherides, a banda d’altres organitzacions i institucions. Paral·lelament, demanarem a la Generalitat la seva col·laboració i esforç en l’elaboració d’unes al·legacions a l’alçada de la injustícia que s’està cometent amb el Delta. També insistirem en la reunió sol·licitada a la Ministra Teresa Ribera, per tal de poder contrastar propostes, i perseverar en les gestions iniciades amb la Comissió Europea.